dilluns, 6 de febrer de 2017

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS



Vaig a participar a la cursa per què hi estic inscrit, no pas per què estigui entrenat.
Un altre dels factors que em fa anar-hi és el debut d’un amic a la distància, en Xavi. Per cert que l’ha preparat com “Deu mana”

Tenint present que des de la cursa dels nassos no he tornat a fer volum. No és un bon presagi per a la cursa.
Anem plegats el dia de la cursa amb en Xavi, ens col·loquem a la sortida, previ escalfament, selfie i...
SORTIDA!!!

Anem molt ben col·locats al davant del calaix i sortim a molt bon ritme, li faig de llebre fins als 2km a 4:30 i li dic que tiri, jo de fet no pretenc res més que acabar, anant bé...

Als 5k veig que em tocarà patir, somnio els 10k com a equador de la cursa a la Garriga i vaig tant fotut que penso que m’hauré de retirar abans dels 10k. Em passa la llebre d’ 1:35’.
Moralment és molt dur, però em trobo sense ritme i molt fatigat de cames (manca entreno).
Finalment arribo a la Garriga i certament el recorregut a l’invers a l’original es fa més portable. Carregat de moral a la baixada, em passa la llebre d’1:40’ i travesso un moment dolç que em dura fins a les franqueses, l’home del mall em destrossa les cames i començo a caminar. Arribat aquest punt ja faig el que puc per tal d’acabar.

Els últims cinc quilòmetres són un calvari, duc les cames amb contractures i no les vull forçar ni prendre mal com en altres edicions i menys en l’estat de forma en que em trobo.
No dono crèdit quan estic a 1km de la meta veient l’arc d’arribada i no em veig amb cor de fer un canvi de ritme, que dit sigui, no te cap sentit. Arribada a meta fet mistos.


Doncs avui m’ha tocat parlar-vos de la meva PMP a la distància 1:51:39. Reflexió profunda de cara a l’Ironcat, si no entreno, no participo. S’ha de tenir el degut respecte al que no és qualsevol cosa.

Avui en dia tot es basa en eslògans de venedors de fum on tot és superflu i tothom ho pot tot. 

En el meu cas, el fet d’haver pogut disputar i acabar 4 Ironman no em dona dret a perdre-li el respecte, ni tan sols plantejar-me que sóc un ironman. Actualment és clar que sóc un ex-Ironman.

P.E: Felicitats Xavi, ets un fiera! Bon debut a la distància!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada