TRIATLÓ DE MATARÓ

Arribada a Mataró i la meva filla gran pregunta: -Papa ja hem arribat?

Jo respong: -Si, filla ja hem arribat

I ella em diu: -Es que sempre anem tan lluny...

Ja començen a estar una mica fartes. Lo bó del tema és que amb l'excusa de les curses, fem més turisme per  Catalunya, ja que St Guim de Freixenet jo no sabia on era fins que vaig fer la duatló.

Entrada de material a boxes i abans em trobo amb en Marc Castanyer que m'ajuda a preparar el material de boxes mentre arriba la família. Entro a boxes i allí em trobo amb l'Isi, també del club, més tard em trobo amb en Marc un company del poble amb qui compartim entrenos de tant en tant.

Marxem cap a l'aigua amb l'Isi i en Marc. Allí l'Isi em fa una "master class" de com s'ha de posar el neopré a l'aigua, un cop fet el  tast, cap a la sortida. (amb temps, no com a St Feliu, ehhhh!!!)

Un cop a la sortida ens recorden que hem de fer un minut de silenci per la mort d'un company a la tri de Gavà, -Amb la poca gràcia que em fà a mí l'aigua... m'expliquen que va palmar al segment de natació :(

L'Isi em diu que per fora es neda més a gust. Ja em relaxo més.

SORTIDA!! Em coloco cap a l'exterior i certament hi força espais, quan m'apropo a la primera boia, traço fins a l'inerior d'aquesta, aquí ja rebo unes quates "clecas" però m'enfilo i ràpidament torno a trobar el meu lloc amb espais, aquesta vegada per l'interior fins a la sortida.

TR1 relativament ràpida, el neopré s'enganxa. Pujada a la bici sense incidències i ja es forma un grupet d'uns 10-15 que més endavant creix. Primera volta ràpida donant-nos relleus, a la segona, més preocupats per neutralitzar un participant que ens passa rapidissim, però el neutralitzem.

TR2 ràpida, inici del tercer segment amb prudència i de menys a més i amb la sensació de poder fer-ho millor.

Temps final 1:08:51 Lo millor és que en natació progresso, poc però rascant els 13 min.

Classificació del club a la Triatló de Mataró:

                                        1er:   Isi Flores                01:05:12

                                        2on:  Jordi Samaniego   01:08:51

                                        3er:   Sergi Colom           01:09:45

                                        4rt:    Enric Balague       01:12:32

Foto de família, Sergi!! No t'hem trobat...


Quim, descansa en pau. La comunitat triatlètica està de dol.

CABRERÈS BTT

Quart any consecutiu, que faig aquesta cursa/ pedalada, com sempre el recorregut sorprenent per la seva duresa i bellesa.
L'edició d'enguany ha tingut una nota malsonant i ha estat que no hi ha hagut cronometratge
-Vaja per un any que m'ho prenc en serio...
Jo, sóc habitual del recorregut curt, uns 40 km i aquest any no he parat per res més que per omplir-me el bidó de beguda isotónica, consigna previa a la sortida amb uns amics, en Jandro, Conrad i Oriol, aquest últim ex triatleta als 90'
El velocímetre i crono a zero a les 8:30 hores, a 9,5º de temperatura i una boira que mullava. Començo a baixar alegrement i en el primer gir cap amunt, ja pujo com un isard

-Caram, entre les ganes que tinc i les cames com van...
Durant les primeres baixades també agafo ritme, però amb prudència, ja que el dia d'abans ha plogut i tot rellisca força.
Primers embussaments en zones una mica tècniques, fet que m'ha fet perde força temps, però no per això he deixat de tenir en compte que es tracta d'una pedalada a la que hi  ve gent d'arreu de la península i de tots els nivells.
Arribada a meta, el crono marca 2:38:37
-De conya!! he anat a sac, però no se en quina posició he quedat. 
Bé, en tot cas primer de casa meva :))   És clar que qui no es comforma és per què no vol.

TRIATLÓ DE ST FELIU

Per no variar la tònica, inestabilitat meteorològica per la jornada d'avui. La primavera ja és així,  que hi farem!!
De camí cap a St Feliu de Guixols ja ens ha plogut un parell de cops. En arribar no plou.

Dinar escàs, unes dues hores abans de la cursa. Entrada de material a boxes a les 14 hores aproximadament em trobo amb en David i en Sergi, del club i amb en Jordi, Xavi i Marc (entrenos del diumenge).
Amb una mitja hora escasa per la sortida en David s'en va a trotar amb en Sergi, jo decideixo fer estiraments, en acabar en Jordi em proposa d'anar a tastar l'aigua amb el neopré. Entre que m'el poso i em pringo de crema, en David i en Sergi ja han arribat de escalfar, es posen els neoprens a 10 minuts escassos de la sortida. Nadem per devant de l'espigó que ens separa de la sortida quan deuen quedar breus instants per la mateixa.
Apreto per salvar l'espigó i nedar cap a la sortida, veig molta gent, segurament ens esperen per donar-la, per què tothom ens mira amb cara de:
-Que cony foten aquests, si esperem que ens donin la sortida?
SORTIDA!!! Em col·loco cap al mig del calaix i rebo uns quants cops.
-Collons!! cap a l'aigua un altre cop i a rebre.
Em ve al cap el consell d'un company i gran nedador i em desplaço cap el interior del traçat, desviant-me lleument
del grup, és així com he procurat nedar tota l'estona, tret de les boies que no hi ha més remei que passar per un embut.
Sortida de l'aigua amb la sensació d'haver nedat més del compte.
TR1 ràpida, em concentro en la cadència i desarrollo -Les cames no em van!! Recordo que en David m'ha comentat que hi ha uns 2 km de pujada i després tobogans. Passat aquest primer port em refaig i agafo ritme. En el gir de bici als 10 km veig a en Jordi (C.N.Mataró) em costa atrapar-lo i a les baixades ens comença a ploure. 
-Ojuuu paligru que això rellisca!!
Arribada a St Feliu ràpida. 
TR2 una mica lenta per què està tot moll de la pluja, les bambes no m'entren bé.
Inici de l'últim segment amb prudència per les ràmpes, començo a apretar una mica i quan arribo al far m'entra flato.
Intento modular la respiració, però persisteix. Em concentro en el ritme per què veig que em passen força triatletes, al no pensar-hi més se'm passa.
La pluja apreta de valent en els 2 km últims i ja a la recta final, sento que algú em trepitja els talons, apreto a fondo i no m'atrapa.
Content de fer una de les triatlons més maques i antigues de Catalunya i primera en la que el CTCB puntua desde que en sóc membre.

MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ

Arribada a Cornellà amb temps per fer un escalfament correcte.
Sensació estranya a l'estomac, barreja del dinar poc apropiat per una cursa i dels nervis de no haver fet mai una cursa similar.
El cas és que no sabia com afrontar la distància.
SORTIDA PISTOLA EN MA!!! Els favorits surten a un ritme fortíssim, ja d'un principi decideixo no seguir-los.
En la primera volta ja veig quin és el meu lloc i procuro no cedir posicions tot i que em costa. Atrapo un participant que s'ha despenjat del cap de cursa a la tercera volta i penso que ja em queda el resto, en l'última volta em passa un participant i li aguanto el ritme, últim gir cap a meta i la distancia que m'ha tret d'uns 4-5 metres ha estat insalvable ja que ha esprintat tant com jo en els metres finals.
Temps final 5:42, vaja decepció!!, sóc lent i inexpert en una distancia molt exigent.

TRIATLÓ DEL PRAT

Dia dubtós, pel que fa al temps, però finalment no hi ha hagut pluja.

Arribada a la platja del Prat amb temps de sobres, als minuts em trobo amb en Jaime del club, la meva consigna és de fer el que pugui a l'aigua.

Entrada de material a boxes sense incidències i em trobo amb en Jordi amb qui compartim entrenaments ciclistes (domingueros), ens calçem els neoprens i fem un tast de l'aigua.

Ens desplacem a la zona de sortida i en Jaime i jo ens coloquem al darrera dels trescent i pico de participants en el primer calaix, allí em trobo també amb en Marc i en Lluís amb qui també compartim entrenos ciclistes i de correr, fet que ens fa avançar-nos cap al mig, tirant a la zona del davant en el calaix.

SORTIDA!!! -Cap a l'aigua que hi falta gent! Rebo tot tipus de cops, provo d'agafar el meu ritme, sense perdre de vista la boia, però els cops i de més no paren, no acabo de trobar el meu ritme, i tot plegat és un calvari -Que punyetes faig jo aquí en mig ? Per fí arribo a la primera boia i agafo el meu ritme fins el final, -Ufff, l'aigua per un mal nadador com jo és molt dura.

Apunt de sortir de l'aigua localitzo a la meva dona (pels seus fantàstics reportatges) i ja em concentro en la TR1, lenta pel maleit neopré.

Bicicleta molt ràpida en un bon grup però molt perillós, un parell de caigudes aparatoses enbruten la jornada, un dels participants greu.

Arribada a la TR2, just em baixo de la bici i en el primer revolt, el participant de devant meu cau a terra, el salto sortint-me del circuit i trepitjo una pedra amb el taló esquerre, que em deixa baldat. Inici del segment de correr de menys a més amb molt bones sensacions.

Pensant ja en la propera... Triatló de Sant Feliu.